viernes, 8 de enero de 2016

RESTAURACIÓ DE L’ESGLÉSIA DEL SAGRAT COR DE VISTABELLA

He acabat el projecte de restauració de l’Església del Sagrat Cor de Vistabella, obra de l’arquitecte Josep Maria Jujol i Gibert (Tarragona, 16/9/1879 - Barcelona, 1/5/1949). El projecte original data de 1917 i la construcció de 1923.

L’edifici és una magnífica i personal obra d’arquitectura modernista. És una veritable joia. La pobresa dels materials emprats, bàsicament maó, morter i pedra, contrasta amb l’espectacular riquesa formal de les solucions constructives i estructurals: columnes, arcs i voltes generen un espai interior complex, personal, ric, màgic i surrealista propi del misticisme de Jujol, arquitecte, dibuixant i pintor genial.

Anècdota: el meu pare, l’arquitecte Santiago Prats Viñas, que va tenir a Jujol de professor de dibuix a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, m’explicava que per a dibuixar un element simètric a la pissarra, com per exemple les volutes d’un capitell jònic, Jujol ho feia a dues mans i amb una naturalitat i precisió increïble, que era un gran dibuixant.

L’edifici està situat a la Plaça del Doctor Gaspà Blanch (Carrer Major, 19), Vistabella, 43765 La Secuita, TARRAGONA. Coordenades: Latitud 41° 12′ 32″ N, longitud 1° 15′ 55″ E i és propietat de l’Arquebisbat de Tarragona. Està protegit en qualitat de BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional) des del 8 de març de 2011.

L’abast del projecte és la restauració interior i exterior de l’església, amb l’exclusió del mobiliari i les pintures decoratives sobre revestiments de capa gruixuda, que seran objecte d’un projecte específic de restauració, doncs és condició prèvia i necessària per a procedir a la seva restauració que l’edifici estigui convenientment sec i ventilat.

L’edifici està actualment en ús i totes les seves dependències s’utilitzen pels usos previstos en el projecte original de Jujol, a excepció dels cors, que tenen restringit l’accés per motius de seguretat. Tot i estar en ús, l’edifici presenta tot un seguit de patologies de han fet necessari aquest projecte.

Els Criteris Generals d’Intervenció utilitzats en aquest projecte de restauració són de màxim respecte cap als materials originals i la seva conservació, el que comporta la mínima intervenció en els materials del monument, la compatibilitat entre els materials i els productes emprats, el caràcter interdisciplinari dels equips de treball i la recerca de la solució dels problemes des de l'origen.

En quan al campanar de l’església, al 1934 va caure el vèrtex de l’agulla per acció del vent i la reparació la va dirigir el propi Jujol, qui va incorporar unes barres de ferro tapades amb morter i maons a les cantonades interiors dels matxons de fàbrica dels quatre pilars que el formen. És l’element arquitectònic en més mal estat de conservació a causa de l’oxidació d’aquestes barres de ferro de reforç i alhora és l’element més esvelt i exposat a l’acció del vent. Ni la restauració de 1991 ni el projecte específic de reparació de 2001 van solucionar el problema. 

Per tal de garantir una solució definitiva de l’estructura del campanar, s’ha calculat i projectat un sistema d’atirantat tesat (sistema actiu) en base a dades obtingudes en assajos científics i rigorosos realitzats sobre la pròpia estructura del campanar. El procediment i la metodologia han estat:
- Anàlisi estructural inicial campanar (esforços/tensions a pes propi).
- Assaig hole-drilling (determinació d’E aproximat).
- Assaig d’identificació del comportament dinàmic de la fàbrica de maó massís.
- Anàlisi modal de l’estructura del campanar (determinació d’E i condicions de contorn).
- Comportament estructural i avaluació del dany del campanar actual (proposta del sistema de reforç).
- Anàlisi estructural final i conclusions (definició del sistema actiu de reforç estructural del campanar).

En quan a la climatització, ventilació i calefacció, l’objectiu és atemperar i ventilar per tal d’assolir un ambient interior més sec, reduir les temperatures extremes i millorar el confort de les persones. Les característiques constructives de l’edifici desaconsellen plantejar una climatització amb paràmetres d’edifici nou, atès que la diferència entre temperatures interior i exterior podria incrementar la fissuració d’elements estructurals i de tancaments, especialment de la volta de la Nau Central, constituïda per uns solera de rajola de tres gruixos amb junts meridians molt oberts i que conforma l’únic element de tancament interior - exterior.
Per tant, l’objectiu a assolir és atemperar, és a dir, reduir les temperatures màximes de l’estiu i les mínimes de l’hivern i incrementar la ventilació a xifres de renovació/hora properes a les exigibles per a reduir la humitat interior i garantir la perdurabilitat en el temps del propi edifici, de les pintures originals i de tots els objectes artístics de l’interior i millorar el confort d’ús, tant a l’estiu com a l’hivern. Per a resoldre la generació de fred i calor necessària, s’ha plantejat un sistema amb geotèrmia de baixa entalpia, és a dir, de baixa temperatura, amb bomba de calor geotèrmica i bescanviadors de temperatura respecte al subsòl amb sondes de tipus vertical. El que fa interessant aquest sistema, és el fet que la temperatura del terreny és pràcticament constant, així també ho és la temperatura d'intercanvi en el circuit d'aigua i com a conseqüència la temperatura frigorífica de la bomba de calor, la qual cosa implica que el rendiment és molt constant.

Les principals prestacions que té aquest sistema són del tipus mediambiental, i destaquen les següents:
- No genera CO2 de forma directa ja que no intervé cap combustió.
- Suposa un considerable estalvi tant econòmic com a energètic, ja que és el sistema de climatització que menys energia consumeix.
- No expulsa aire calent a l'exterior.
- No existeix la possibilitat de contaminació epidemiològica (legionel·la).
- Absència de sorolls exteriors, pel que fa al nivell sonor.
- L'edifici queda exempt de qualsevol pertorbació visual.
- No es necessiten xemeneies per a l'evacuació de fums.
- Al no dependre de la temperatura exterior, el sistema és molt eficient tècnicament, amb un alt rendiment.

Els objectius assolits per aquest plantejament són:
- Reducció de la humitat interior.
- Millora del confort tèrmic interior.
- No alteració de la imatge interior de l’església.
- No alteració de la imatge exterior de l’església.
- Baix cost de manteniment de la instal·lació.
- Amb la garantia de l’assecat interior, es pot plantejar la restauració de les pintures interiors de l’església.

Les fotos: foto històrica de 1923 de l'església recentment acabada i foto interior i del campanar a l'actualitat.

PS
El matí del dimarts 3 de novembre de 2015, a Vistabella, vaig tenir el plaer de poder conversar amb el Sr. Josep Rovira Mañé (Pepito), encarregat de l’església i coneixedor com a ningú de la seva història, doncs el seu pare va participar a la construcció i li va transmetre aquest coneixement. Em va parlar d’en Jujol, de com es va construir l’església, de qui i des de on portaven els materials de construcció, dels canvis soferts, de com eren alguns elements originals, ... d’anècdotes. Amb ironia i certa tristesa, em va dir que cada vegada que algú havia intervingut a l’església, l’havia deixat pitjor que abans ... estic segur que amb aquest nou projecte de restauració, l’hi hauríem fet canviar d’opinió. Malauradament no ho veurà, en Pepito moria el passat dimarts 5 de gener als 82 anys. Que descansi en pau.

0 comentarios:

Publicar un comentario